Bona tarda!

En aquesta entrada us vull deixar una referent: Maria Sevilla (1990), escriptora i professora de l’Universitat de Barcelona.

Vaig saber de la seva existència gràcies a un exercici de classe l’any passat, on un professor del grau que estudio ens va parlar del festival de poesia POESIA I+ (https://www.poesiaimes.cat/ca/festival).  Des de llavors he tingut més present que la poesia és una gran disciplina i també aliada a l’hora d’inspirar-se en el treball plàstic, en el dibuix i disseny, sobretot per la intensitat i gran quantitat d’imatges i símbols  que ens pot proporcionar.

En la recerca de referents, vaig topar-me amb Maria Sevilla, especialment amb el seu poema Exorcisme  (del seu llibre KALAIXNIKOV, 2017). Trobo que és una obra molt visceral i amb grans tensions. En aquest link, trobareu l’àudio de l’autora que recita el poema juntament amb les seves estrofes: https://www.lyrikline.org/es/poemas/exorcisme-13787

Un cop llegit i escoltat, no us podeu perdre aquest video que us adjunto aquí baix. Es tracta d’un clip on la mateixa Maria  Sevilla duu a terme una performance on recita el conjunt dels seus poemes (podem trobar Exorcisme, entre d’altres). És molt interessant observar les diferents dimensions que adopta el poema, en ser llegit, escoltat i recitat, i finalment representat. Realment es poden percebre sensacions molt diferents i més o menys potenciades.

Seguidament us deixo un link a l’article “L’arma poètica de Maria Sevilla : “El Kalàixnikov de paraula i ombra” que parla sobre el llibre que esmento en aquesta entrada: http://llavorcultural.cat/larma-poetica-de-maria-sevilla-el-kalaixnikov-de-paraula-i-ombra/

i també un recull d’imatges a les que em transporta  aquesta obra: